Salomó, rei d'Israel, havia iniciat les obres de construcció del gran temple de Jerusalem dedicat a Iahvè, el Déu de tots els israelites, i per celebrar la bona marxa del projecte va convidar Balquis, reina de Sabà, que s'hi va desplaçar amb tota la seva cort. Aixecar un temple d'aquella magnitud requeria l'esforç de tothom i d'algunes aliances amb altres regnes com la que Israel va establir amb Hiram, rei de Tir, i que va desplaçar centenars de cananeus des de Tir fins a Israel.
La Jerusalem del segle X abans de Crist era un formiguer de gent, un centre comercial on confluïen persones molt diverses, on es barrejaven moltes maneres d'entendre el món que els envoltava. Jerusalem era una veritable cruïlla de mons.
Un jove esclau africà que acompanyava la cort de la reina de Sabà, un jove llaurador israelita i una jove cananea del regne de Tir es trobaren durant l'estiu en aquella ciutat.
Tres cultures, tres religions, tres situacions ben diferents que coincideixen en una trama intensa. Una història plena d'emocions i aventures, però sobretot, una història sobre l'amistat que sempre, fins i tot en circumstàncies adverses, és possible construir,

¿No t'has preguntat mai per què els porquets eren tres i no set? Per què el llop va baixar per la xemeneia en comptes de trucar educadament per la porta? Si vols saber les respostes a aquestes i a altres preguntes, simplement has de llegir aquesta història.
Trobaràs respostes sorprenents que et faran riure de valent!

«Jo vaig ser bo fins que me'n vaig afartar, fins que em vaig adonar que havia estat fent ben bé el que se'n diu el gamarús, que era un imbècil, vaja. Vaig passar un any o així fotudíssim, sol com un gos, fins que vaig anar a petar a la banda del Boig. I des de llavors ja no estic sol.»
L'Edu, en Fede, en Narcís, la Moni, en Quico, en Pau i la Vero pertanyen a la colla que es reuneix a la placeta del barri. Cada un dóna la seva particular percepció de la vida del barri i del que el futur els pot deparar.

Al nord de Tunísia hi ha una tradició mil·lenària: caçar amb esparvers. Tot un ritu de compromís amb la natura que en Maruan i la cosina Fatima aprenen del seu oncle, a qui sempre han seduït aquests ocells. Aquest llibre descriu la fascinant aventura de la descoberta que fan aquests nois des de la captura de l'au fins al seu alliberament en un festival multicolor, i que passa pel procés d'ensinistrament de l'esparver, que els fa veure la importància de respectar totes les criatures que mantenen el fràgil equilibri de la natura.

L’Arik és un jove músic israelià membre d’una família que ha viscut en aquells territoris des de molt abans de la creació de l’Estat d’Israel. La Djamil·la és una noia palestina que malviu refugiada amb els seus prop de Ramal·la. Tots dos pateixen les conseqüències d’un llarg conflicte enquistat.
La Djamil·la en té prou de viure cada dia angoixada pels seus dos germans; sobretot pel gran, cada vegada més proper als grups extremistes. L’avi Adnan i la mare intenten que la família es mantingui unida i amb un bri d’esperança davant la forçada absència del pare. La Djamil·la té una veu prodigiosa que li fa somiar: voldria estudiar cant.
L’Arik es debat entre el fanatisme de l’oncle Ariel —sionista convençut que acaba d’arribar dels Estats Units i vol aconseguir el somni del Gran Israel mitjançant l’ocupació i la força— i els pares, defensors actius de la coexistència pacífica. En la música del seu violoncel troba la força per mantenir-se ferm en les seves conviccions.
Els durs esdeveniments que els afecten, faran prendre consciència a tots dos del seu compromís en la construcció de la pau i la convicència. En aquest context, el taller de música de la West-Eastern Divan Orchestra, fundat per l’argentinoisraelià Daniel Barenboim i el palestí Edward Said, pren un protagonisme singular.